Cesk Freixas's video: Companys Can ons de confinament 30

Cançons de confinament "Companys", poema musicat i recitat de l'amic i millor poeta contemporani en llengua catalana, Roc Casagran. * M'ajudes a fer possible el meu 8è disc comprant-lo anticipadament? https://www.verkami.com/locale/ca/projects/24675-8e-disc-de-cesk-freixas-cap-a-les-arrels-de-la-canco * Mil vuit-cents vuitanta-dos, si en fa de mesos i d'anys, començà el camí atzarós de l'home Lluís Companys. De família pagesa de les terres de l'Urgell, sempre amb la mirada encesa de qui no vol ser mesell. Ja més gran fou advocat, advocat laboralista, i va defensar abnegat més d'un bon sindicalista. I ja sabeu què li passa a qui massa s'involucra: que el Sistema prompte el caça! Plegats amb el Noi del Sucre (també dit senyor Seguí), feren un temps de garjola, que no els féu pas dimitir de creure que el món grinyola. L'alliberen (no ha estat res!), i és escollit diputat per la 'capi' del Vallès, Sabadell, nostra ciutat. Fa una carrera política d'home amb bona maniobra, i ajunta la cosa mítica (ves que encara ara no ens sobra!) d'unir el tema social amb l'orgull de fer país, i això li costa algun pal i també algun desencís. En morir Macià, l'avi, ocupa la presidència, i surt un clam del seu llavi que s'assembla a independència. La proclama d'estat propi (dit també estat català) fa que altra volta galopi cap al lloc aquell que el pa el donen entre barrots. Dirà prou Lluís Companys? I un be negre! Que els calbots són la força que obre els panys. Després va venir la guerra, les armes i la tragèdia. I vàrem perdre la terra, segons diu la Viquipèdia. I com el que juga a golf cerca el forat fins que el pesca, els porquets fills de l'Adolf feren feina ben grotesca: el detingueren, covards!, exiliat a Bretanya, i el conduïren, bastards!, de pet a terres d'Espanya. Una matinada lúgubre, Francisco Franco, cacic!, el dia quinze d'octubre, al Castell de Montjuïc, el foradaren a trets sols per voler llibertat. Ai, Lluís, ai, Companys, ets president assassinat. P`rò no ens mataren a tots, i ens daren motius per viure, i encara servem els mots: que visqui la terra lliure! (Roc Casagran)