Xavi Sarrià's video: XAVI SARRI - La vida sense tu videoclip en directe a l Apolo de Barcelona

XAVI SARRIÀ I EL COR DE LA FERA Videoclip en directe de 'La vida sense tu' enregistrat el 15 de novembre del 2017 a l'Apolo de Barcelona a la presentació del disc 'Amb l'esperança entre les dents'. Dedicada a les persones que no hi són, que estan lluny de casa, o que estan empresonades per les seues idees. ítics Una versió d'Obrint Pas (Coratge, 2011) Música i lletra: Xavi Sarrià Escolta 'La vida sense tu' també a: SPOTIFY: https://goo.gl/rD12op ITUNES: https://goo.gl/ZsXyX2 Escolta el disc 'Amb l'esperançaentre les dents': SPOTIFY https://goo.gl/LmKkaD YOUTUBE https://goo.gl/qHhe3m iTUNES https://goo.gl/FwxxQz LA VIDA SENSE TU Una versió d’Obrint Pas. Música i lletra Xavi Sarrià. Enregistrada a la sala Apolo el 15.11.17 Àudio enregistrat per Oriol Rafí i mesclat per Kike Barberà Tècnic de llums: Marc Torner Coordinador: Daniel Tomàs Marxandatge: Rafa Contell Management: Litus Tenesa EL COR DE LA FERA són: Xavi Sarrià: veu i guitarra Diego Barberà: baix Salva ‘Bolu’: bateria Clàudia Key Day: veu i percussió Tato James: guitarra Maria Cofan: trombó Joan Mayor: veu i percussió Mila Gonzàlez: trompeta Pau Barberà: acordió i veu LLETRA La vida és un matí de cada dia quan et passava a recollir una caputxa negra, texans amples un mural descolorit. La vida és una classe a Filologia on agitàvem el demà, un sol roig colant-se a l'assemblea apunts bruts, cabells daurats. La vida és un dijous que acabaria al teu pis d'estudiants, quatre espelmes grogues a la cuina ombres nues, plats trencats. La vida és un cel blau cap al migdia quan pujàvem al terrat una cançó d'Extremo, roba estesa València entre llençols blancs. La vida és tancar els ulls, tornar a riure cridar al vent, sentir-nos lliures la vida és desitjar tornar a nàixer córrer tot sol, sentir-te créixer la vida és el fred tallant les cares i una llàgrima incendiant les galtes la vida és entendre que he d'aprendre aprendre a viure la vida sense tu La vida és mossegar la fruita dolça a les escales de Mercat Central pujar per Cavallers fins la Valldigna fumar oblits, cantar a crits La vida és una casa enderrocada creuant les Torres de Serrans 'Amor, humor, respecte' a la façana foc i metralla a les nostres mans La vida és agafar el primer tramvia del Pont de Fusta al Cabanyal una ciutat taronja a les finestres un món en guerra als ulls cansats La vida és una barca abandonada que vam trobar davant del mar sentir-nos com dos nàufrags a la platja l'últim cop que em vas besar www.xavisarria.cat www.ppf.cat www.botiga.ppf.cat